De vegades, la preposició regida per un verb coincideix amb un mot interrogatiu (com ara qui, què, com, quan, quant, on, per què, quin o si), que introdueix una oració subordinada. Per exemple:
Sempre parlen de si els renovaran el contracte o no.
S'interessen sobre on hi ha més corrupció política [...]
De vegades l'antecedent d'una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Quan passa això, la frase de relatiu sempre és explicativa (no restrictiva), i, per tant, se separa de l'oració precedent amb una coma. Per exemple:
Ha vingut la seva mare, la qual cosa l'ha sorprès molt (el pronom [...]
En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:
Busca un lloc on viure.
Teoria en què basar els fets.
No hi ha res de què [...]
En les oracions de relatiu, l'antecedent del pronom relatiu pot ser explícit o no. En el primer cas, l'oració relativa és adjectiva, i en el segon, és substantiva. Per exemple:
La casa que vull té una terrassa davant de mar (oració relativa adjectiva: l'antecedent del relatiu que és la casa).
El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'atraure; l'efecte. L'atracció que ell exerceix sobre tots els qui el tracten. Atractiu 2 . Número solt de cant, ball, acrobatisme, etc., que figura en el programa d'una sessió teatral, cinematogràfica, de circ, etc. atracció de fira Giny o joc que serveix de [...]
Alteració del reflex pupil·lar caracteritzada per una contracció menor de les dues pupil·les quan l'ull afectat rep un estímul lluminós, que es produeix per una neuropatia òptica retrobulbar. [...]
